Caminar - Henry David Thoreau

© Bocins Literaris

Títol: Caminar

Títol original: Walking

Autor: Henry David Thoreau

Traducció: Marina Espasa

Any: 1854

Angle Editorial

Caminar és un breu assaig del filòsof i escriptor nord-americà Henry David Thoreau que propugna un retorn a la salvatgia, lluny de l’home i les grans ciutats. Caminar pels boscos com a remei a l’excés de civilització, si pot ser en solitari per potenciar la reflexió i la creació, però des d’una individualitat sana, no misantropa. Ens encoratja a aprendre a caminar lliurement, deixant enrere les nostres passes (fins i tot la nostra gent, si cal) i aventurar-nos a fer nous camins, a tenir el cap i el cos concentrat al bosc per poder gaudir de la natura.

Thoreau no pot concebre una vida sense poder lliurar-se als boscos a diari i es compadeix d’aquelles persones que habiten la ciutat o treballen en feines en espais tancats. És un patriota que estima la seva terra i la magnifica, elaborant teories civilitzadores discutibles, però no cau en l’enaltiment; al contrari, és crític amb la falsa idea de llibertat en un país que manté l’esclavatge. Thoreau, a banda de ser un dels primers ecologistes moderns, s’implicà fortament en el moviment abolicionista del seu temps.

Defensa un futur en el món salvatge, on la cultura s’alimenti de la natura, la vegetació no sigui domesticada en jardins, on els animals es reapropiïn dels seus drets originals, on els homes siguin valorats per les seves accions i no pels seus noms, on la humanitat no estigui encegada pel coneixement que ens allunya de la saviesa senzilla i on puguem contemplar cada dia i sense presses el regal de les postes de sol.

Com ens recomana Thoreau, elevem-nos: atrevim-nos a pujar dalt dels arbres, i contemplem el món des de dalt estant. Que el món no ens distregui de nosaltres.

“Cada posta de sol que contemplo em fa venir ganes d'anar cap a un Oest tan llunyà i tan preciós com aquell cap a on apunta el sol en pondre's. Sembla que ell també emigri cap a l'oest cada dia i que ens tempti a seguir-lo”

Caminar. Henry David Thoreau

“cada any hi ha menys pensaments que visitin els homes, perquè la fusta de les nostres ments es malgasta (la venem per alimentar focs d'ambició innecessaris o l'enviem a moldre) i gairebé no els queda ni una branqueta on posar-se. Ja no nien ni crien entre nosaltres. Quan arriba alguna estació més agradable, potser, una ombra fina sobrevola el paisatge de la nostra ment, perseguida per les ALES d'algun pensament en migració tardoral o primaveral, però, si mirem enlaire, som incapaços de detectar la substància del pensament mateix. Els nostres pensaments alats es converteixen en aviram”

Caminar. Henry David Thoreau

“¿Amb quin home val més tractar, amb el que no sap res d'un tema i, cosa que és extremadament rara, sap que no sap res, o amb el que realment en sap alguna cosa, però es pensa que ho sap tot?”

Caminar. Henry David Thoreau

“En literatura només ens atrau allò salvatge. L'avorriment no és altra cosa que un sinònim de domesticació. És el pensament lliure, no civilitzat i salvatge, de Hamlet i de la Ilíada, de les sagrades escriptures i les mitologies que no aprenem a les escoles, el que ens agrada. Així com l'ànec salvatge és més lleuger i bonic que el domesticat, també ho és el pensament salvatge”

Caminar. Henry David Thoreau

“tots els homes no estan igualment preparats per formar part de la civilització. I que la majoria, com els gossos o els xais, estiguin domesticats per predisposició hereditària, no és motiu perquè a la resta se'ls hagi de domar el tarannà per ser reduïts al mateix nivel”

Caminar. Henry David Thoreau

“el món de la política, també, té el seu lloc, i no ho ocupa tot. Hi passo pel costat, com passo pel costat d'un camp de mongeteres, i m'endinso dins del bosc, i ho oblido tot. En mitja hora puc arribar a peu a un tros de la superfície de la terra on no hi ha ni un sol home de cap a cap de l'any i on, en conseqüència, no hi ha rastre de política, perquè la política no és sinó el fum del cigar d'un home”

Caminar. Henry David Thoreau

“Estic convençut que no puc estar sa ni de bon humor si no passo un mínim de quatre hores diàries- i normalment són més- errant pels boscos, els turons i els camps, del tot lliure de les obligacions mundanes. Podeu dir-me, sense por: <<Pagaria per saber el que penses>>. Quan a vegades algú em recorda que els artesans i els comerciants s'estan als establiments no només al matí, sinó també a la tarda, asseguts, tants d'ells, amb les cames creuades- com si les cames haguessin estat fetes per seure-hi al damunt- en lloc de per estar-se dret o per caminar- penso que es mereixen un gran respecte per no haver-se suïcidat fa temps”

Caminar. Henry David Thoreau

“Les nostres expedicions només consisteixen a anar a fer un volt i girar cua al capvespre per tornar a la vella llar d'on havíem sortit. La meitat de la passejada és el retorn sobre les nostres passes. Hauríem d'avançar sempre, fins en la més petita de les passejades, a l'atzar, amb un autèntic esperit aventurer immortal”

Caminar. Henry David Thoreau

“Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l'estat salvatge, en contrast amb una llibertat i una cultura només civils; vull considerar l'home com un habitant, o com una part essencial de la Naturalesa, més que com un membre de la societat. Vull fer una declaració radical, encara que sigui emfàtica, perquè ja hi ha prou defensors de la civilització”

Caminar. Henry David Thoreau

“Tots portem un salvatge a dins, i potser hi ha un nom salvatge en alguna banda gravat per a nosaltres”

Caminar. Henry David Thoreau