“Parlar li feia bé. Li agradava
sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en
l'aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i
es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir
ganes de tornar a l'habitació tranquil·la del mut per explicar-li els
pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya allò de voler parlar amb un
sordmut. Però se sentia sol”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada