“Parlar li feia bé. Li agradava sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en l'aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir ganes de tornar a l'habitació tranquil·la del mut per explicar-li els pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya allò de voler parlar amb un sordmut. Però se sentia sol”

El cor és un caçador solitari - Carson McCullers