Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El cor és un caçador solitari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El cor és un caçador solitari. Mostrar tots els missatges

10/2/18

El cor és un caçador solitari - Carson McCullers


© Bocins Literaris
Títol: El cor és un caçador solitari
Títol original: The heart is a lonely hunter
Autora: Carson McCullers
Traducció: Alba Dedeu
Any: 1940
L’Altra Editorial


Des de fa gairebé dos anys que esperava amb candeletes que l’Altra Editorial edités El cor és un caçador solitari de la Carson McCullers. Escriptora precoç, el va publicar amb només vint-i-tres anys. Aquesta novel·la va ser la primera que va escriure i amb la qual l’autora es va donar a conèixer internacionalment.

McCullers ens presenta, a la seva novel·la, uns personatges que coincideixen en un patiment comú: la soledat. La història gira al voltant d’en Singer, un sordmut solitari que viu en un poble del sud dels Estats Units i que fa de nexe amb la resta de personatges que orbiten per la novel·la. La solitud d’en Singer li ha estat imposada perquè el seu company, el grec Antonapoulus també sordmut i que no hi és del tot, amb qui convivia des de feia deu anys ha acabat ingressat en un sanatori mental a causa d’un comportament cada cop més problemàtic.

La resta de personatges principals de la novel·la també pateixen soledat, estan mancats d’amor i tenen unes immenses ganes de parlar amb algú que els pugui comprendre i a qui poder abocar el seu cor:

En Jake, un borratxo violent amb problemes de liquiditat i unes idees marxistes que pregona a tord i a dret, que s’enfurisma contra la resta d’un món que no sembla entendre’l ni vol ser instruït per ell. Soledat de les idees.

La Mick, una noieta que somia ser compositora i que se sent fora de lloc dins la seva família nombrosa, massa lluny dels seus germans grans amb els quals no comparteix gaire res i amb la càrrega dels germans petits, que no acaba de trobar ningú de la seva edat amb qui sentir-se a gust. Soledat de l’adolescència.

El Doctor Copeland, un metge negre amargat, estricte i sever que ha dipositat esperances de lluita en els seus fills i en la seva gent i que ha de veure com, malgastant la formació que ell ha invertit, s’han acabat convertint en allò que  més temia: conformes. Soledat a la família i de col·lectivitat.

En Biff, amo d’un hostal que es queda vidu, racional i treballador incansable. El treball, mentre vivia la seva dona, li donava l’excusa per escapar-se de la soledat de relació matrimonial; i ara que no la té, li serveix de refugi per suportar la soledat de la viduïtat.

Els personatges, excepte en Singer, també pateixen ràbia: contra els seus semblants, contra la seva família, contra la pobresa, contra els seus descendents, contra la ignorància, contra la injustícia, contra la malaltia. Però és primer la ràbia, i després la posterior acceptació de la pròpia situació, el que els permet continuar endavant i no decaure, malgrat les seves misèries i la pèrdua de sentit momentani de la vida, en les seves missions i propòsits personals. Tots ells necessiten estimar algú i tots convergeixen cap en Singer, que a la vegada pateix la soledat de la pèrdua de la persona estimada. El mut els proporciona una cosa que cap d’ells troba per si mateix: pau. És un home serè, amable, de somriure càlid, que mai està ocupat, que mai té presa, que es dedica a escoltar-los sempre i que aparentment sembla entendre-ho tot. Tothom s’hi sent còmode amb ell. Singer disposa del seu temps per a tots ells. Però malgrat la dedicació i paciència infinita d’escoltar en Jake, la Mick, el Doctor Copeland i en Biff (que compulsivament li expliquen tot) ell només desitja consagrar la seva vida al seu antic company, cosa que ja no és possible.

McCullers, jove i lúcida, en aquest llibre desplega la soledat i despulla l’amor. Els seus personatges necessiten estimar, ser compresos i ser escoltats. La importància de trobar algú és cabdal per a ells més que no pas que aquest algú els estimi i els entengui realment. És unidireccional. En cap moment es plantegen si hi ha reciprocitat. Mentre tenen algú a qui explicar-li la vida, estan tranquils encara que potser el causant del seu amor no els correspongui o fins i tot no entengui res de res. Pensar que sí, els és suficient. I és que desempara sospitar que l’amor pugui ser un trajecte solitari.


“El fet que l'Antonapoulos no sabés llegir no dissuadia en Singer d'escriure-li. Sempre havia sabut que el seu amic era incapaç de desxifrar les paraules sobre el paper, però, a mesura que passaven els mesos, va començar a pensar que potser s'havia equivocat, que potser només era que l'Antonapoulus havia mantingut el seu coneixement de les lletres amagat de tothom”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

9/2/18


“- En Hamilton, en Buddy, en Willie i jo… cap de nosaltres no s'esforça per parlar com vós. Nosaltres parlem com la mare i la seva gent, i com parlaven la gent de la seva gent abans que ells. Vós ho teniu tot ben rumiat dins el cap, mentre que nosaltes preferim parlar de les coses que tenim al cor i que hi hem tingut molt de temps. Aquesta és una de les diferències.

- Sí- va dir el doctor Copeland.

- Una persona no pot agafar els seus fills i espreme'ls fins que són de la manera que vol que siguin”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

8/2/18


“Parlar li feia bé. Li agradava sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en l'aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir ganes de tornar a l'habitació tranquil·la del mut per explicar-li els pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya allò de voler parlar amb un sordmut. Però se sentia sol”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

7/2/18


“Era tan alta que el vestit li quedava uns cinc centímetres per sobre dels turmells; i les sabates eren tan petites que li feien mal. Es va quedar molta estona davant el mirall, i finalment va decidir que o bé semblava una ximple o bé estava preciosa. Una cosa o l'altra”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

6/2/18


“- Però tu no has estimat mai Déu, ni tan sols has estimat cap persona. Ets dura i aspra com un tros de cuiro. Però, de totes maneres, jo et conec. Aquesta tarda aniràs amunt i avall per tota la casa sense quedar mai contenta. Et passejaràs pertot arreu com si busquessis alguna cosa que has perdut. T'exaltaràs de mala manera. El cor et bategarà prou fort per matar-te, perquè no estimes i no tens pau. Fins que un dia esclataràs i quedaràs desfeta”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

5/2/18


“El local encara no era ple. Era l'hora que els homes que s'han passat tota la nit desperts es troben amb els que s'acaben de llevar i estan preparats per començar un nou dia. La cambrera amb cara de son servia tant cervesa com cafè. No hi havia sorolls ni conversa; cadascun dels clients semblava estar sol. La desconfiança mútua entre els homes que s'acabaven de llevar i els que tancaven una llarga nit provocava una sensació general d'estranyesa”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

4/2/18


“- Però on vull anar a parar és aquí: quan una persona sap i no pot fer que els altres l'entenguin, ¿què ha de fer?

En Singer va agafar un dels gots, el va omplir fins dalt de tot i va tancar fort la mà plena de nafres d'en Jake al seu voltant.

- Emborratxar-se, eh?”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

3/2/18


“Miris on miris hi ha avarícia i corrupció. Aquesta habitació, aquesta ampolla de vi, aquesta fruita de la cistella, tot són productes d'un balanç de resultats. Cap home no pot viure sense acceptar passivament aquesta avarícia. Per cada mos que ens posem a la boca i per cada retall de roba amb què ens vestim hi ha algú que queda destrossat... i ningú no sembla ser-ne conscient. Tothom és cec, mut i obtús; tothom és estúpid i mesquí”
El cor és un caçador solitari- Carson McCullers

2/2/18


“El mut mai no somreia fins al cap d'uns quants segons del comentari graciós; i, quan la conversa es tornava lúgubre, el somriure també li persistia a les faccions una mica més del compte. Era un paio realment peculiar. La gent se'l quedava mirant fins i tot abans de saber que hi havia alguna cosa diferent en ell. Els seus ulls feien la impressió que sentia coses que mai no havia sentit ningú, que sabia coses que mai no havia deduït ningú. No semblava del tot humà”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers

1/2/18


“Avançava amb passes nervioses, i sempre tenia les mans ficades dins les butxaques dels pantalons. A mesura que passaven les setmanes, els dies es van tornar càlids i letàrgics. La seva agitació va donar pas de manera gradual a l'exhauriment, i un aire de calma profunda va embolcallar la seva persona. A la cara li va aparèixer la pau reflexiva que es veu sobretot en els rostres dels grans afligits o dels grans savis. A pesar de tot, continuava vagant pels carrers de la ciutat, sempre en silenci i sempre sol”
El cor és un caçador solitari - Carson McCullers