“A la tardor, quan les fulles es
tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a terra sota els
arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en caiguessin
més. Quan en baixava una cridaven: 'Vine!' I la Maria deia que la fulla sempre
queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé. Respiraven amb delícia
aquella olor de podrit i arrencaven els bolets de les soques. La Maria ja sabia
que aquell món d'ombres i de branques no duraria sempre”
Mirall trencat - Mercè Rodoreda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada