21/2/19

“A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: 'Vine!' I la Maria deia que la fulla sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé. Respiraven amb delícia aquella olor de podrit i arrencaven els bolets de les soques. La Maria ja sabia que aquell món d'ombres i de branques no duraria sempre”
Mirall trencat - Mercè Rodoreda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada