“Estaven l'un al davant de l'altre,
sense retrets, amb una mena d'alegria escanyada. Déu meu, tant de patir, per
què? La vida estava allí, ratllada d'arrugues, amb les mans que li tremolaven
lleugerament, encara carregades de brillants, amb els ulls plens d'intel·ligència
i d'espera. 'Seu.' Eren mig estrangers i mig coneguts, amb les paraules d'amor
enllà del temps com impactes de metralla en una paret cansada”
Mirall trencat - Mercè Rodoreda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada