“Tu fas aquella olor que no és enlloc
més que en la teva pell: rar hemisferi
ocult dins els encants d'un planisferi
que és cel i mar i ets tu i és feina i
joc.
Jo et vaig cercant la pell a poc a
poc,
perquè el teu cos el veig com un
misteri:
puc estimbar-m'hi, perdre-hi el
senderi,
o he de ser gel quan resti encès el
foc?”
Sons bruts - Carles Rebassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada