Tot és altre - Montserrat Rodés

© Bocins Literaris

Títol: Tot és altre

Autora: Montserrat Rodés

Any: 2020

Lleonard Muntaner Editor

 “I seguir existint, entre
fondes turbulències”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “És hora de franquejar
tots els contorns de l’absència;
i ho fas per vorells contraris
d’on creus que t’hi aproximes”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “Calia desprendre’s de formes
contigües. Tocar l’intangible.
Ésser altre. Cada cop més”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “Més tard, et caldrà salvar,
d’allò oblidat, l’inici
de vida; lapse impol·lut,
on s’hi amaga, vibràtil,
una inquietud infinita”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “Per l’interval concedit
de substància oscura,
s’enfila el calfred del viure.
Just abans de rompre el plor,
un clam de sang ancestral
invoca moments furtius
per mostrar-nos perdurables”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “Vagareges per un indret
transparent. Hi brilla l’absència
de color. Pertot, un mormol
insistent, pàl·lid de sentit.
T’abrigues amb la violència
de la por- empeltada sempre
de sang viva. Buidat de temps,
no es detecten senyals de tu”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “I després ja res no farà
sentit. Tot és altre. Tan sols
el foc de la cosa evocada
el segueix fins que, sinuós,
devori el darrer pensament”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “Ressegueixes alguna cosa
amb una mirada tan grisa
com la indiferència. Lluny,
el guspireig de la paraula
interior- que ja ni et pensa.
Prop del silenci més cruel,
l’arrítmic impuls del meu nom”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “La memòria reapareix.
No sap oblidar”

Tot és altre – Montserrat Rodés

 “T’hi voldries reflectir,
en l’altra meitat dels altres.
La realitat no percep
els sentits. S’hi extravien”

Tot és altre – Montserrat Rodés

Versions de Rilke i de Nietzsche - Joan Vinyoli

© Bocins Literaris

Títol: Versions

Autors: Rainer Maria Rilke / Friedrich Nietzsche

Traducció: Joan Vinyoli

Edicions 62

 “Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “És estrany, certament, ja no habitar la terra,
no fer ús de costums a penes adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “Tot allò que és pressa
prest haurà passat;
sols el que roman
és el que inicia”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “no em plantis
en el teu cor. Massa aviat jo creixeria”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “No erigiu cap estela. Que la rosa
floreixi sols en honor seu cada any”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “Tu sola, tu formes part de la meva solitud pura.
Tu et transformes en tot: ets allò que murmura
o bé un perfum que rere seu res no deixés.
Entre els meus braços, ai, he perdut tantes coses.
No et retingueren mai: per això és que hi reposes”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “Qui ara plora en algun lloc del món,
sense motiu plora en el món,
plora per mi.
Qui ara riu en algun lloc, de nit,
sense motiu riu en la nit,
es riu de mi.
Qui ara roda en algun lloc, pel món,
sense motiu roda pel món,
ve cap a mi.
Qui ara mor en algun lloc del món
sense motiu mor en el món,
em mira a mi”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

“Com he de retenir jo la meva ànima per tal
que no toqui la teva?”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “Apaga aquells ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si el meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli

 “Ma vida no és aquesta hora abrupta
dintre la qual em veus tan apressat”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli