“quan el cotxe arribava a prop de la porta, el conserge, els grums, l'ascensorista, apressats, ingenus, vagament inquiets pel nostre retard, esperant-nos agrupats en els graons, eren, ara que havien esdevinguts familiars, d'aquells éssers que canvien tantes vegades en el decurs de la nostra vida com canviem nosaltres mateixos, però en els quals, durant el moment en què són per un temps el mirall dels nostres hàbits, trobem la dolçor de fer-nos sentir fidelment i amicalment reflectits. Els preferim abans que a amics que fa molt de temps que no hem vist, ja que contenen més del que som actualment”

A l'ombra de les noies en flor II - Marcel Proust