“Els horitzons m'encerclen com feixos

inclinats i dispars i sempre inestables,

si els toqués un llumí potser m'escalfarien,

i les seves finies línies socarrimarien

l'aire d'un color taronja.

En distanciar-se s'aprimen i s'evaporen,

espesseixen el cel pàl·lid amb un color més sòlid.

Però no fan sinó dissoldre's i dissoldre's

com una sèrie de promeses, quan m'hi acosto”

Sóc vertical - Sylvia Plath