“No sóc cap arbre amb les arrels dins la terra

xuclant minerals i amor matern

perquè cada març esponerosa brosti,

ni tinc la bellesa d'un jardí amb flors

que faci que m'emplenin d'ohs, i espectacularment em pintin

ignorant que aviat m'esfullaré.

Comparat amb mi, un arbre és immortal

i una tija en flor no és alta, però és més vistosa,

i d'un en voldria la longevitat i la gosadia de l'altra”

Sóc vertical - Sylvia Plath