“el pare i en Vernon i en Vardaman i la Dewey Dell són les úniques coses a la vista que no formen part d'aquella monotonia de la devastació que tot ho doblega amb aquell gest terrible una mica de dreta a esquerra, com si haguéssim arribat a l'indret on el moviment d'aquest món malaguanyat s'accelera just abans del precipici final. I tot i això se'ls veu empetitits. És com si l'espai que ens separa fos temps: una dimensió irrevocable”

Mentre em moria - William Faulkner