“Semblava una vella xerraire, no pas la força vital que ell encara s'imaginava quan es dignava a pensar en ella. Va haver de tancar fort els ulls per no tornar a plorar. En relació amb la mare, tot el que havia fet aquells tres últims anys havia estat calculat per evitar aquelles converses tan íntimes que havien tingut quan ell era més jove, per fer-la callar, per ensenyar-li a contenir-se, per aconseguir que deixés d'empipar-lo amb el seu cor ple a vessar i amb el seu jo incontrolat. I ara que l'entrenament s'havia acabat i ella, obedient, el tractava amb frivolitat, la trobava a faltar i voldria tornar enrere”

Llibertat - Jonathan Franzen