Llibertat - Jonathan Franzen

© Bocins Literaris

Títol: Llibertat

Títol original: Freedom

Autor: Jonathan Franzen

Any: 2010

Traducció: Josefina Caball

Edicions 62

He trigat tant a llegir-me Llibertat de Jonathan Franzen, un llibre recomanat que feia anys que corria per casa, perquè em feien mandra les seves vuit-centes pàgines. Però la veritat és que un cop començat, l’estil fresc i la ironia (amb un punt de mala llet) que l’autor utilitza per retratar una família del nou mil·lenni, la converteixen en una lectura ràpida i entretinguda.

La Patty i en Walter Berglund, simpàtics i atents, representen el patró de la classe mitjana americana. Ella, una ex jugadora de basquet amateur i mestressa de casa per vocació; ell, un advocat ecologista demòcrata, són pares de la universitària Jessica i l’adolescent Joey. El matrimoni és un referent al barri, l’enveja d’uns veïns que fomenten unes relacions hipòcrites del tot normalitzades en un entorn aparentment amigable. La Patty és una mare, esposa, veïna tan bona que no sembla real: sempre les paraules adequades, els consells justos, els favors desinteressats a tothom, mai es queixa, mai no crítica (sí, fa molta ràbia tanta perfecció). Però per sota d’aquesta capa immaculada, Franzen aviat començarà a mostrar-nos zones brutes que donaran al personatge una evolució molt interessant.

El detonant que capgira la felicitat postissa dels Berglund és l’embolic d’en Joey (que tot just entra a l’adolescència i que fins aleshores havia tingut una relació excel·lent amb la seva mare) amb la Connie, una veïna de tretze anys, filla d’una mare soltera. De cop, el món idíl·lic familiar de la Patty s’enfonsa quan el fill predilecte abandona la llar per anar a viure a la casa de davant, amb la noia, la mare i el seu xicot republicà. La Patty busca consol en la beguda mentre que en Walter es refugia en la feina, que donarà un tomb inesperat.

Per indicacions de la terapeuta, la Patty comença una narració autobiogràfica de la seva vida, en la qual retrocedeix força enrere. Així ens assabentem del sentiment d’abandó que la va acompanyar durant la infància en una família on es trobava fora de lloc, la salvació de l’esport, l’amistat íntima amb una pertorbada i addicta a les drogues que s’obsessiona amb ella, l’atracció brutal que sent pel Richard, músic que porta una vida insana i amic d’en Walter, el bon noi amb qui s’acabarà casant sense estar-ne enamorada, però que la fa sentir millor persona. Vol estimar-lo per ser millor. Però, serà suficient?

En quin moment comença l’engany de la Patty? Ara, quan el Richard torna a infiltrar-se en les seves vides? O va començar molt abans? Qui és el més perjudicat? En Walter, que ha viscut una vida còmoda, però potser falsa; en Richard, que ha renunciat a un amor recíproc per l’amistat del Walter; o la Patty, que s’ha traït a ella mateixa? Conforme la Patty avança, amb les seves imperfeccions i febleses, se’m fa més creïble i humana, i em comença a caure bé. L’autoconeixement és total i la sinceritat extrema. Contrasta amb la rigidesa d’en Walter, qui es creu moralment superior únicament perquè no es coneix tan bé.

Franzen crea una bona novel·la sobre les dificultats de l’amor amb la parella i la complexa relació de pares i fills, la limitació de l’amor exclusiu, la convivència que va edificant malgrat les petites destruccions, l’orgull que ens allunya de la gent estimada... És l’amor compatible amb la llibertat individual?

“Finalment ho he descobert. Només sé cuidar-me de mi mateix.

- Ets un home lliure.

- Exactament”

Llibertat - Jonathan Franzen

“Les coses de veritat, les autèntiques, les coses honestes es moren. Intel·lectualment i culturalment, només anem rebotant com boles de billars fortuïtes, reaccionant als darrers estímuls aleatoris”

Llibertat - Jonathan Franzen

“Els primers sorolls d'algú que feineja de bon matí transmeten una mena de tristor perillosa; és com si la quietud patís quan algú la interromp. El primer minut d'un dia feiner et recorda tots els altres minuts que constitueixen un dia, i no és mai bo pensar en cada minut individualment. Fins que uns altres minuts no s'han afegit a aquell primer minut solitari i nu, el dia no s'integra completament en la seva essència diürna”

Llibertat - Jonathan Franzen

“La personalitat susceptible al somni d'una llibertat sense límits també és una personalitat propensa a la misantropia i a la ira, si el somni es torna agre”

Llibertat - Jonathan Franzen

“D'on sortia aquella autocompassió? Aquella autocompassió tan desmesurada? En pràcticament tots els aspectes, tenia una vida de luxe. Cada dia tenia tot el temps per buscar una manera decent i satisfactòria de viure, i en canvi, semblava que de tantes possibilitats i de tota la llibertat que tenia l'única cosa que en treia era més tristor, encara. L'autobiògrafa gairebé es veu obligada a arribar a la conclusió que s'autocompadia perquè tenia tanta llibertat”

Llibertat - Jonathan Franzen

“la necessitava serena a la nit per poder-li explicar totes les coses del seu fill que li semblaven defectuoses moralment, mentre que ella necessitava no estar serena per no haver de sentir-ho. No era alcoholisme, sinó defensa pròpia”

Llibertat - Jonathan Franzen

“Els pares estan programats per voler el millor per als seus fills, independentment del que rebin a canvi. Això és el que se suposa que és l'amor, oi? Però de fet, si hi penses bé, és una cosa ben estranya de creure, tenint en compte que tots sabem com són realment les persones. Egoistes i curtes de vista, narcisistes i necessitades. Per què la paternitat o la maternitat, per si mateixes, haurien de conferir a aquells que intenten exercir-la una superioritat com a persones?”

Llibertat - Jonathan Franzen

“Semblava una vella xerraire, no pas la força vital que ell encara s'imaginava quan es dignava a pensar en ella. Va haver de tancar fort els ulls per no tornar a plorar. En relació amb la mare, tot el que havia fet aquells tres últims anys havia estat calculat per evitar aquelles converses tan íntimes que havien tingut quan ell era més jove, per fer-la callar, per ensenyar-li a contenir-se, per aconseguir que deixés d'empipar-lo amb el seu cor ple a vessar i amb el seu jo incontrolat. I ara que l'entrenament s'havia acabat i ella, obedient, el tractava amb frivolitat, la trobava a faltar i voldria tornar enrere”

Llibertat - Jonathan Franzen

“- Per què ens hauríem de barallar? La gent es baralla quan no s'avé.

- No, la gent es baralla quan s'estimen però encara tenen cadascú la seva personalitat íntegra i toquen de peus a terra. És clar que no vull dir que sigui bo barallar-se excessivament.

- No, el punt just. Ja ho entenc.

- Si no us baralleu mai, t'has de preguntar per què, només dic això. T'has de preguntar on és l'engany”

Llibertat - Jonathan Franzen

“la suposada actitud de bona veïna de la Patty Berglund no tenia res a veure amb una consciència més àmplia, ni amb la solidaritat, ni amb cap rerefons polític, ni amb cap concepte fungible, ni amb el veritable sentit comunitari, sinó que tenia a veure amb les bajanades retrògrades de la bona mestressa de casa i, francament, segons el seu parer, si grataves sota aquella superfície tan afable de la Patty potser tindries la sorpresa de trobar-hi una cosa més aviat dura, egoista i reaganiana; era evident que les úniques coses que li importaven eren els seus fills i la seva casa, no pas els seus veïns, ni els pobres, ni el país, ni els seus pares, ni el seu propi marit”

Llibertat - Jonathan Franzen