“No ens quedava com a asil sinó aquella torre de vori dels poetes, on pujàvem cada cop més amunt per aïllar-nos de la multitud. En aquells punts enlairats on ens guiaven els nostres mestres, respiràvem per fi l'aire pur de les soledats, bevíem l'oblit a la copa d'or de les llegendes, estàvem embriacs de poesia i d'amor”

Sylvie - Gérard de Nerval