Sylvie - Gérard de Nerval

© Bocins Literaris

Títol: Sylvie

Títol original: Sylvie

Autor: Gérard de Nerval

Any: 1853

Traducció: Lluís Maria Todó

Quaderns Crema

“Així són les quimeres que encisen i esgarrien al matí de la vida. He intentat fixar-les sense gaire ordre, però molts cors em comprendran. Les il·lusions cauen una darrera l'altra, com les escorces d'una fruita: és l'experiència. Té el gust amarg; tanmateix té un deix acre que fortifica”

Sylvie - Gérard de Nerval

“tornar-la a veure un dia havia bastat per enlairar-me un altre cop l'ànima; ara la col·locava com una estàtua somrient al temple de la Saviesa. La seva mirada m'havia aturat al límit de l'abisme”

Sylvie - Gérard de Nerval

“esteu buscant un drama, res més, i el desenllaç se us escapa. Aneu, ja no us puc creure!

Aquella frase va ser un llamp. Aquells entusiasmes estranys que havia sentit durant tant de temps, aquells somnis, aquells plors, aquells desespers i aquelles tendreses..., ¿tot allò no era, doncs, l'amor? Però ¿on és?”

Sylvie - Gérard de Nerval

“- ¿Què hi fa- vaig dir jo- que sigui aquest o un altre? N'hi havia d'haver un, i aquest em sembla digne d'haver estat escollit.

-¿I tu?

- ¿Jo? El que persegueixo és una imatge, res més”

Sylvie - Gérard de Nerval

“No ens quedava com a asil sinó aquella torre de vori dels poetes, on pujàvem cada cop més amunt per aïllar-nos de la multitud. En aquells punts enlairats on ens guiaven els nostres mestres, respiràvem per fi l'aire pur de les soledats, bevíem l'oblit a la copa d'or de les llegendes, estàvem embriacs de poesia i d'amor”

Sylvie - Gérard de Nerval

“Amor, ai las!, per les formes incertes, els tons roses i blaus, els fantasmes metafísics! Vista de prop, la dona real revoltava la nostra  ingenuïtat; ens calia que aparegués com a reina o deessa, i sobretot no acostar-nos-hi”

Sylvie - Gérard de Nerval

“Però vosaltres els de París sí que sou espavilats. Jean-Jacques tenia tota la raó quan deia: <<L'home es corromp en l'aire emmetzinat de les ciutats.>>

- Avi Dodu, vós sabeu molt bé que l'home es corromp pertot arreu”

Sylvie - Gérard de Nerval

“¿Les dones noten realment que tal o tal altra frase passa pels llavis sense sortir del cor?”

Sylvie - Gérard de Nerval

“Indiferent com era a l'espectacle de la sala, el del teatre no m'atreia gaire, excepte quan, a la segona o la tercera escena d'una trista obra mestra del moment, una aparició ben coneguda il·luminava l'espai buit, donant vida amb un alè o amb una paraula a aquells rostres vans que m'envoltaven.

Jo em sentia viure en ella, i ella vivia per a mi tot sol”

Sylvie - Gérard de Nerval

“Sumit en un entreson, tota la meva joventut em tornava al record. Aquest estat, en què l'esperit encara es resisteix a les extravagants combinacions del somni, permet molt sovint veure comprimir-se en pocs minuts els quadres més notables d'un llarg període de la vida”

Sylvie - Gérard de Nerval