“En el moment que un Guermantes, encara que només tingués vint anys, però que caminava ja seguint les traces dels seus grans, sentia el vostre nom pronunciat per qui us presentava, deixava caure a sobre, com si no estigués gens decidit a saludar-vos, una mirada generalment blava, sempre amb la fredor d'un acer que semblava preparat per submergir-se en els plecs més profunds del cor”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust