El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

© Bocins Literaris

Títol: El cantó de Guermantes II

Títol original: Le côté de Guermantes, II

Autor: Marcel Proust

Any: 1920

Traducció: Josep Maria Pinto

Viena Edicions

 “Perseguim la realitat. Però a còpia de deixar-la escapar, acabem observant que, a través de totes aquestes temptatives vanes en què hem trobat el no-res, subsisteix una cosa sòlida, i és el que buscàvem. Comencem a discernir, a conèixer el que ens agrada, mirem de procurar-nos-ho, encara que sigui al preu d'un artifici”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “Els beneits s'imaginen que les grans dimensions dels fenòmens socials són una ocasió excel·lent de penetrar una mica més en l'ànima humana; al contrari, haurien de comprendre que, tot descendint en profunditat en una individualitat tindrien l'oportunitat de comprendre aquells fenòmens”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “No hi ha res com el desig per impedir que les coses que diem tinguin cap semblança amb el que tenim al pensament”

El cantó de Guermantes - Marcel Proust

 “Les paraules no canvien tant de significat durant els segles com, per a nosaltres, els noms en l'espai d'uns anys. La nostra memòria i el nostre cor no són prou grans per poder ser fidels. No tenim prou lloc, en el nostre pensament actual, per guardar-hi els morts al costat dels vius. Estem obligats a construir sobre el que ens ha precedit i que només retrobem per l'atzar d'una excavació”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “Enretirant-se, la vida s'acabava d'emportar les desil·lusions de la vida”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “em veia forçat d'amagar-li el que pensava del seu estat, de callar-li la meva inquietud. No li hauria pogut parlar amb més confiança que a una estranya. M'acabava de restituir els pensaments, les penes, que des de la meva infantesa li havia confiat per sempre. Encara no era morta, però jo ja estava sol”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “Solem dir que l'hora de la mort és incerta, però quan ho diem ens representem aquesta hora com si estigués situada en un espai vague i llunyà, no pensem que tingui cap mena de relació amb el dia ja començat i que pugui significar que la mort- o la seva primera presa de possessió parcial de nosaltres, després de la qual ja no ens deixarà- es pugui produir aquella mateixa tarda, tan poc incerta, aquella tarda totes les hores de la qual ja estaven destinades d'antuvi a alguna cosa”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “la lloança més alta de Déu resideix en la negació de l'ateu que troba la Creació prou perfecta per poder prescindir d'un creador”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “I malgrat la seva amabilitat, et deies: quan ens veuen caminar, saludar, sortir, totes aquestes coses que, dutes a terme per ells, esdevenen tan gracioses com el vol de l'oreneta o la inclinació de la rosa, que potser no tenen dret, veritablement, encara que ho dissimulin, de pensar: <<Són d'una altra raça que nosaltres, i nosaltres som els prínceps de la terra>>?”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

 “En el moment que un Guermantes, encara que només tingués vint anys, però que caminava ja seguint les traces dels seus grans, sentia el vostre nom pronunciat per qui us presentava, deixava caure a sobre, com si no estigués gens decidit a saludar-vos, una mirada generalment blava, sempre amb la fredor d'un acer que semblava preparat per submergir-se en els plecs més profunds del cor”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust