“em veia forçat d'amagar-li el que pensava del seu estat, de callar-li la meva inquietud. No li hauria pogut parlar amb més confiança que a una estranya. M'acabava de restituir els pensaments, les penes, que des de la meva infantesa li havia confiat per sempre. Encara no era morta, però jo ja estava sol”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust