“ara encara es lleva d'hora i recorda que el matí sempre havia estat el seu moment preferit, una mica com si el món fos un secret només seu: la remor sorda dels pneumàtics sota els seus peus i la claror que anava vencent la boirina matinal, la vista breu de la badia a la dreta i després els pins alts i esvelts, i ell, que gairebé sempre conduïa amb la finestreta mig oberta perquè li encantava la sentida dels pins i l'alè salabrós del mar”

Olive Kitteridge - Elizabeth Strout