“I ella, cada matí, vinga passejar-se amunt i avall tot al llarg del riu mentre tornava la primavera; ai, la primavera, arrauxada i ridícula, la primavera que feia esclatar altre cop les seves poncelles; i el que ara no suportava era pensar que, durants molts i molts anys, però molts, allò l'havia fet feliç. No s'havia imaginat mai que un dia es tornaria immune a la bellesa del món, però vet aquí que aquell dia havia arribat”

Olive Kitteridge - Elizabeth Strout