“-Miri-
se'm va acudir-, la lectura dels mapes ha espatllat la gent. Allí tot és llis i
pla, i quan han assenyalat els quatre punts cardinals, els sembla que ja està
tot dit. Però un país no és pas un atles. Té muntanyes i precipicis. Ha de
tocar també amb alguna cosa per dalt i per baix.
-
Mmm...- reflexionà el meu amic-. Té raó. Amb què podria limitar Rússia per
aquests dos costats?- De sobte el malalt semblava un nen.
-
Vostè ho sap- vaig exclamar.
-
Potser amb Déu?”
Històries
del bon Déu – Rainer
M. Rilke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada