 |
©
Bocins Literaris
|
“Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
“És estrany, certament, ja no habitar
la terra,
no fer ús de costums a penes
adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses
que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans
infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el
propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet
malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
“Qui ara plora en algun lloc del món,
sense motiu plora en el món,
plora per mi.
Qui ara riu en algun lloc, de nit,
sense motiu riu en la nit,
es riu de mi.
Qui ara roda en algun lloc, pel món,
sense motiu roda pel món,
ve cap a mi.
Qui ara mor en algun lloc del món
sense motiu mor en el món,
em mira a mi”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
“Apaga aquells ulls meus: no deixaré
de veure’t,
si em tapes les orelles podré
igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si el meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
 |
©
Bocins Literaris
|
“Només nosaltres veiem la mort. L'animal
lliure
té el seu final sempre al darrere,
i al davant, Déu; i quan camina,
camina
en l'eternitat, com brollen les fonts”
Elegies
de Duino – Rainer
Maria Rilke
“I nosaltres: espectadors, sempre, a
tot arreu,
girats cap a les coses del món, però
mai no enllà!
El món ens desborda. L'ordenem.
S'enfonsa.
El tornem a ordenar i ens enfonsem
nosaltres.
¿Qui ens ha modelat de tal manera que,
fem el que fem, adoptem l'actitud
d'un que se'n va? Com aquell que, des
de
l'últim turó que li mostra encara un
cop
tota la vall, es gira, s'atura,
s'atarda:
així vivim nosaltres, a cada pas dient
adeu”
Elegies
de Duino – Rainer
Maria Rilke