“-D'on prové la història que em va explicar l'altre dia?- preguntà finalment-. D'un llibre?
- Sí…- vaig respondre tristament-, els erudits la hi han enterrat a dintre d'ençà que és morta; d'això no fa pas gaire. Fa cent anys encara vivia, sens dubte molt despreocupada, en molts llavis. Però les paraules que la gent utilitza ara, aquestes paraules feixugues, que no es poden cantar, li eren hostils i li van prendre una boca darrere l'altra, de manera que al final vivia, molt retreta i misèrrima, en uns quants llavis secs, com en la propietat sense rèdits d'una vídua. I allà es va morir, sense deixar descendència, i fou sepultada, tal com s'ha dit, amb tots els honors en un llibre, on ja en jeien altres del seu llinatge”

Històries del bon Déu – Rainer M. Rilke