“Estava desconcertada. Tots els seus pobres, els coneixia ja de petita, i obsequiar-los s'havia convertit per a ella en una cosa natural, una acció com per exemple la de ficar els dits a les piques de marbre plenes d'aigua beneïda que hi ha a les portes de cada església. però no se li havia acudit mai que hi pogués haver també pobres estranys; com es podia tenir dret a obsequiar-los també, a aquests, si no t'havies guanyat la confiança de la seva pobresa per mitjà d'algun coneixement previ? No hauria estat una arrogància inaudita donar una almoina a un desconegut?”

Històries del bon Déu – Rainer M. Rilke