“Li volia dir: No saps l'alegria que tinc de veure't, fill. Però no va dir res i ell tampoc. Es van estar asseguts l'un al costat de l'altre una llarga estona. Hauria segut en un pati de ciment a qualsevol lloc del món només per tenir el que tenia aleshores: el seu fill, aquella boia resplendent que capcinejava a la badia de les seves pors i temors muts”
Olive Kitteridge - Elizabeth Strout
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada