“Com cada moribund, se n'anava respectant els ritus, perdonant els enemics i estimant els amics, sense confessar- secret que ningú no destapa- que tot allò ja era insignificant. Ella ja no tenia importància. Els mirava amb una mirada cada vegada més modesta, amb una mirada senzilla, que per a ells, humans, era una mirada buida. Els estrenyia la mà cada vegada més fluix, amb una estreta que no deixava cap rastre, una estreta que segons ells era insensible”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot