“En totes les ànimes que l'envoltaven com unes clarianes, i a les quals es podia acostar tan íntimament com a la seva pròpia ànima, hi havia- única claror que en permetia la percepció- una consciència silenciosa, tancada i desolada, i la soledat era la que creava al seu voltant l'amable camp de les relacions humanes en què, entre infinits lligams plens d'harmonia i de tendresa, veia venir al seu encontre la seva mortal tristesa”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot