“sempre que algú instruït feia servir paraules enrevessades, l'acabava enredant. Només de sentir-les ja s'esverava. Evidentment, tan sols servien per encobrir alguna rapinya. Però eren boniques. De vegades se n'aprenia alguna de memòria i les emprava quan no venia a tomb. Tot seguit les oblidava. ¿Per quin motiu un pobre com ell havia de parlar com la gent rica?”

Vides seques – Graciliano Ramos