“¿O creieu que he sucumbit absolutament a les tenebres, que m'he submergit del tot en aquest pantà? Oh, no, no penseu això de mi, si us plau! Deixeu-me apaivagar la meva ànima, us ho suplico, encara que sigui en nom dels vells temps, si no voleu oblidar-los. Procureu que el nostre retrobament no hagi estat en va, seria massa amarg; de tota manera, no durarà gaire... No sé parlar com cal, però vós em compreneu, perquè exigeixo poc, molt poc..., només que hi poseu una mica de la vostra part, perquè no em rebutgeu, perquè em permeteu apaivagar la meva ànima...”

Fum – Ivan Turguénev