“Experimentava una sensació similar a la que té una persona quan mira avall des d'una torre molt alta: tot en el seu interior estava com petrificat i el cap li donava voltes suaument i assossegada. Sentia un sord desconcert i una esmunyedissa successió de pensaments, un vague temor, la mudesa de l'expectativa, una curiositat estranya, gairebé malèvola, la gola ofegada per l'amargor de les llàgrimes que no vessava, en els llavis un somriure forçat i buit, i una súplica insensata... no adreçada a ningú...”

Fum – Ivan Turguénev