“la nit era tot just foscor, com un lapse de temps especialment fosc, durant el qual calia dormir, però ara en percebia la naturalesa misteriosa i amenaçadora. Per no creure en la mort, cal veure i sentir al voltant coses habituals: passos, veus, llum, sopa de col, però ara tot era inusual, i aquest silenci, aquestes tenebres ja eren com una mort”

La història dels set penjats – Leonid Andréiev