“Ell l'havia agafada i ara no la volia deixar estar. La Gervaise es deixava fer, atordida pel lleuger mareig que li venia del munt de roba, però que sense la pudor del vi de l'alè d'en Coupeau li repugnés. I el petó llarg a la boca que es van fer, enmig de les brutícies de l'ofici, va ser com una primera caiguda en la lenta degradació de les seves vides”

La taverna – Émile Zola