“l'avi Bru, aquell pobre vell que deixaven morir perquè ja no podia aguantar una eina, era com un gos per a ella, una bèstia que ja no servia, una béstia de la qual ni els escorxadors no volien comprar ni la pell ni el greix. Se li encongia el cor de saber que era sempre allà, a l'altre costat del corredor, abandonat de Déu i dels homes, alimentant-se només d'ell mateix, regressant a la mida d'una criatura, arrugat i ressec com les taronges que es tornen com cotnes a la lleixa de la xemeneia”

La taverna – Émile Zola