“Que potser les nostres cases duren per sempre? Que potser l'odi dura per sempre? Com les papallones de vida efímera, els insignificants mortals veuen un dia la llum del sol i de sobte el corrent se'ls emporta corrent avall i desapareixen”
El
poema de Guilgameix, rei d’Uruk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada