“Contemplava el cel i els estels i de cop i volta vaig recordar com havia vingut a Tessalònica en un vaixell hospital, vint anys abans, amb tot d'esperances i de somnis, i com me'n tornava ara. I se'm trencava el cor. Contemplava els estels, el llum verd i el vermell del pont, el clapoteig de l'aigua en la foscor, i vaig sentir una soledat com si no hi hagués, no solament en el vaixell, sinó ni en tot aquell firmament, ni una sola persona en qui poder recolzar-li el cap sobre els genolls i plorar”

El tercer casament – Kostas Taktsís