“La ciutat feia ferum de mort. Era una pudor dolçassa, una mica ensucrada, una mica embafadora, una mica metàl·lica. La pudor de la carronya. Als narius, sota la roba, sota la pell, sota les ungles. La memòria olfactiva de la mort. Aquesta fetor no es pot rentar. Torna i colpeja sense avisar, quan es menja o quan es dorm o durant l'amor”

Que et plori el Tigris – Emilienne Malfatto