“Morta a mans dels de casa. ¿Fugir? ¿Per anar a on? ¿Per fer què? El meu cos pesa tant, tinc plom a les venes”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“Morta a mans dels de casa. ¿Fugir? ¿Per anar a on? ¿Per fer què? El meu cos pesa tant, tinc plom a les venes”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“Aquí tots els nois volen marxar. No hi ha futur aquí, diuen, asseguts a les ribes del riu. Mira les nostres dones, les nostres germanes, les nostres filles, diuen els més agosarats, que trist veure-les com fantasmes negres. Però aquests mateixos vigilen aferrissadament l'honor de les germanes, les dones, les filles. Són els mateixos que matarien si fes falta”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“La ciutat feia ferum de mort. Era una pudor dolçassa, una mica ensucrada, una mica embafadora, una mica metàl·lica. La pudor de la carronya. Als narius, sota la roba, sota la pell, sota les ungles. La memòria olfactiva de la mort. Aquesta fetor no es pot rentar. Torna i colpeja sense avisar, quan es menja o quan es dorm o durant l'amor”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto
“Algú, molt de lluny, molt cel enllà o encara des de més lluny, al davant d'una pantalla descarnada, algú s'ha equivocat d'edicifi o de carrer o de barri o d'uniforme. Mort per error. Una fi estúpida. Jo que tenia somnis d'heroisme, soc un dany col·lateral”
Que et
plori el Tigris – Emilienne Malfatto