“els vagons romanien tancats. Ningú no en sortiria fins a la destinació final. Per als guardes, que passejaven amunt i avall per fora, cada vagó era com un organisme viu que menjava i bevia i excretava a través dels respiradors. Parlava i algunes vegades cridava també a través dels respiradors. Per aquí entrava aigua i pans negres i salsitxes i formatge, i en sortia merda i pixats i paraules”

Escorxador 5 – Kurt Vonnegut