“La mirava, mirava aquell cos encantador, aquella cara rosa de l'Albertine, que dreçava davant meu l'enigma de les seves intencions, la decisió desconeguda que devia fer la felicitat o la desgràcia de la meva tarda. Era tot un estat de l'ànima, tot un avenir de l'existència que havia adoptat davant meu la forma al·legòrica i fatal d'una noia”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust