Sodoma i Gomorra II - Marcel Proust

© Bocins Literaris

Títol: Sodoma i Gomorra II

Títol original: Sodome et Gomorre II

Autor: Marcel Proust

Any: 1922

Traducció: Josep Maria Pinto

Viena Edicions

 “Però jo t'admiro perquè et comprenc, i ells t'admiren sense comprendre't. Si ho he de dir amb propietat, t'admiro massa per parlar de tu així en públic, m'hauria semblat una profanació lloar en veu alta el que porto en el més profund del meu cor”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “podem tornar a trobar una persona, però no abolir el temps”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “davant d'aquell que creiem que és l'únic, n'hi ha un altre que habitualment ens és invisible, l'autèntic, simètric amb aquest que coneixem, però ben diferent, i l'ornamentació del qual, on no reconeixeríem res del que ens esperaríem veure, ens esglaiaria perquè estaria feta amb els símbols odiosos d'una hostilitat insospitada”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “Sovint si no anem prou lluny en el sofriment només és per manca d'esperit creador”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “Les persones no paren de canviar de lloc en relació amb nosaltres. En la marxa insensible però eterna del món, les considerem com immòbils en un instant de visió, massa curt com perquè puguem percebre el moviment que les arrossega”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “la mentida immediata no era producte dels seus càlculs, sinó la revelació dels seus temors, dels seus desitjos. Negava no pas el que hauria estat hàbil negar, sinó el que hauria volgut que no fos, fins i tot si l'interlocutor havia d'assebentar-se al cap d'una hora que, en efecte, havia estat”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “fins i tot a una distància prou gran de l'Albertine tenia la joia de pensar que, si les meves mirades no podien anar fins a ella, la brisa marina potent i dolça que em passava pel costat, com que podia arribar més lluny, devia davallar sense aturar-se per res”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “La mirava, mirava aquell cos encantador, aquella cara rosa de l'Albertine, que dreçava davant meu l'enigma de les seves intencions, la decisió desconeguda que devia fer la felicitat o la desgràcia de la meva tarda. Era tot un estat de l'ànima, tot un avenir de l'existència que havia adoptat davant meu la forma al·legòrica i fatal d'una noia”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “el gran senyor no fa efecte sobre la gent modesta als ulls de la qual compta poc, sinó sobre la gent brillant, que està al corrent de qui és”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust

 “Les amigues de l'Albertine se n'havien anat uns quants dies. Jo la volia distreure. Suposant que hagués estat feliç passant les tardes només amb mi, a Balbec, sabia que la felicitat mai no es deixa posseir completament, i que l'Albertine, encara a l'edat (que alguns no superen) en què hom no ha descobert que aquesta imperfecció es deu a aquell que experimenta la felicitat, no a qui la dóna, hauria pogut sentir-se temptada d'atribuir-me la causa de la seva decepció”

Sodoma i Gomorra II – Marcel Proust