“Creu que hi ha un déu de l'amor que és monstre i fera brava
no li bomba el cor roja sang, sinó espessa lava.
La passió li espurneja la boca, com viva bava.
Creu-me que tu i jo ens perseguirem cremant pels racons
amb l'ànima banyegada, amb l'ànsia de qui s'assetja
i duran els nostres petons, de l'amor, ungulada petja”

Si tothom vol seure qui farà les cadires? – Jaume Molina