“I, com en el joc un, dos, tres, pica paret, en el qual qui està tocant la paret només veu, quan es gira, els jugadors aturats en la seva progressió, l'avanç de la vida entre dues imatges em resulta des de fa temps invisible”
Memòria
de noia – Anniex
Ernaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada