“Cantem per celebrar, i cantem, també, per no tenir por. Per celebrar les coses de la vida, i per no tenir tanta por de la mort. És per això que l'essència de la paraula és el cant, i que en tota paraula valuosa hi batega o bé la celebració, o bé l'empara. O bé el xiuxiueig de les paraules dolces que cuiden i emparen, o bé el cant”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol