“És un somriure bastant ben conformat, però és una mica diferent del somriure d'una persona. Com podria explicar-ho? Li falta el batec de la sang o l'amargor de la vida? No ho sé, però li falta aquest tipus de substància biològica. No és com un ocell, sinó que és tan lleuger com una ploma d'ocell. Com un full de paper. I somriu. En altres paraules, tot, absolutament tot, és artificial”

L’home infrahumà – Osamu Dazai