L'home infrahumà - Osamu Dazai

© Bocins Literaris

Títol: L’home infrahumà

Autor: Osamu Dazai

Any: 1948

Traducció: Ko Tazawa / Joaquim Pijoan

Lapislàtzuli Editorial

 “Ara, per a mi, tant se val la felicitat o la infelicitat.
Simplement, tot va passant”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “La meva infelicitat consistia en la mançanca de la capacitat de dir que no. Tenia por que es produïssin esquerdes fredes i eternament irremeiables tant al cor de l'oferidor com al meu propi cor si deia que no al que m'oferien”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “La vida humana sembla estar plena d'exemples de desconfiança realment brillants, gairebé innocents, sempre en un to alegre i jovial en què la gent s'enganya mútuament, però curiosament sense ferir-se i, fins i tot, sense adonar-se tan sols que s'estan enganyant mútuament”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

“als seus ulls oberts no s'hi veia ni sorpresa ni disgust. Hi havia gairebé un desig per la salvació o una mena d'anhel. Ah, aquesta senyora deu ser infeliç també, perquè una persona infeliç és sensible a la infelicitat d'altri”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “Forma part del meu caràcter trist de posar algun ornament a la meva mentida, tot sabent que es descobrirà aviat. Aquest caràcter s'assembla al de la persona considerada despectivament mentidera en el món humà, però no he posat gairebé mai atenuants per al meu benefici. Ho faig simplement perquè em fa una por quasi sufocant el canvi sobtat i decebedor de l'ambient que visc”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “Un poruc té por, fins i tot, de la felicitat. Es fereix amb cotó fluix. A vegades, queda ferit per la mateixa felicitat”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “Sempre tremolava de por davant els éssers humans. No tenia ni un pessic de confiança en el meu comportament. Guardava els meus maldecaps personals en una capsa petita dins el cor. Amagava la malenconia i el nerviosisme tant com podia per fer veure que jo posseïa un optimisme innocent. Així, anava perfeccionant-me com una persona peculiar”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “Estic conveçut que només jo soc totalment diferent dels altres- aquesta inquietud i aquesta por m'ataquen-. A penes puc mantenir una conversa amb els altres. No sé de què parlar ni com parlar.
La solució que vaig trobar, per sortir d'aquest atzucac, va ser convertir-me en pallasso”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “es pot concloure que encara no entenc gens ni mica què és la vida humana de cada dia”

L’home infrahumà – Osamu Dazai

 “És un somriure bastant ben conformat, però és una mica diferent del somriure d'una persona. Com podria explicar-ho? Li falta el batec de la sang o l'amargor de la vida? No ho sé, però li falta aquest tipus de substància biològica. No és com un ocell, sinó que és tan lleuger com una ploma d'ocell. Com un full de paper. I somriu. En altres paraules, tot, absolutament tot, és artificial”

L’home infrahumà – Osamu Dazai