“Les nits d'hivern, i de vegades també les nits d'estiu així que els galls començaven a cantar, la senyora Harris sovint es notava fred i soledat a dins del pit. De vegades el gat, en Blue Boy, se li enfilava al llit, s'arraulia al seu costat i li temperava aquell punt que li dolia. Però les nits de primavera i estiu era probable que es quedés fent el ronsa per les teulades, i per això el jerseiet s'havia convertit en la possessió més preuada de l'àvia Harris. Era més agradable, solia pensar mentre se l'embolicava al tors, que els seus fills i tot”

L’àvia Harris – Willa Cather