“Aquella gent semblava ben bé que no sabessin que en el món hi havia coses com ara la lluita, el rigor i la competitivitat. Sempre s'alegraven sincerament de veure-us, sempre tenien temps per dedicar-vos i normalment sempre estaven de bon humor, tots menys l'àvia Harris, que arrossegava la gravetat que han de tenir els que es paren a pensar en el destí de l'ésser humà. Però fins i tot a ella li agradava la lleugeresa d'esperit en els altres; de fet, feia tot el que podia perquè no se'ls esguerrés”

L’àvia Harris – Willa Cather