No-cosas - Byung-Chul Han

© Bocins Literaris

Títol: No-cosas

Títol original: Undinge. Umbrüche der Lebenswelt

Autor: Byung-Chul Han

Any: 2021

Traducció: Joaquín Chamorro Mielke

Taurus Editorial

 “El corazón late ante el otro. También encontramos al otro en las cosas queridas. A menudo son un regalo del otro. Hoy no tenemos tiempo para el otro. El tiempo como tiempo del yo nos hace ciegos para el otro. Solo el tiempo del otro crea los lazos fuertes, la amistad y hasta la comunidad. Es el tiempo bueno”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “Cuando todo está disponible y es alcanzable, la atención profunda no halla ocasión. La mirada no se detiene”

No-cosas – Byung-Chul Han

“La hipercomunicación, el ruido de la comunicación, desacraliza, profana el mundo. Nadie escucha. Cada individuo se produce a sí mismo. El silencio no produce nada. Por eso, el capitalismo no ama el silencio. El capitalismo de la información produce la compulsión de la comunicación”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “No nos hacen dóciles, sino dependientes y adictos. En lugar de quebrantar nuestra voluntad, sirve a nuestras necesidades. Quiere complacernos. Es permisivo, no represivo. No nos impone el silencio. Más bien nos incita y anima continuamente a comunicar y compartir nuestras opiniones, preferencias, necesidades y deseos. Y hasta a contar nuestras vidas. Al ser tan amistoso, es decir, smart, hace invisible su intención de dominio. El sujeto sometido ni siquiera es consciente de su sometimiento. Se imagina que es libre. El capitalismo consumado es el capitalismo del <<Me gusta>>”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “La continua accesibilidad no se diferencia en gran medida de la servidumbre. El smartphone se revela como un campo de trabajo móvil en el que nos encerramos voluntariamente”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “La mano es el órgano del trabajo y la actividad. El dedo, en cambio, es el órgano de la elección. El humano manualmente inactivo del futuro solo hará uso de sus dedos. Elegirá en lugar de actuar. Para satisfacer sus necesidades presionará teclas. Su vida no será un drama que le obligue a actuar, sino un juego. Tampoco querrá poseer nada, sino experimentar y disfrutar”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “En la actualidad no queremos atarnos a las cosas ni a las personas. Los vínculos son inoportunos. Restan posibilidades a la experiencia, es decir, a la libertad en el sentido consumista”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “La contemplación detenida de las cosas, la atención sin intención, que sería una fórmula de la felicidad, retrocede ante la caza de información. Hoy corremos detrás de la información sin alcanzar un saber. Tomamos nota de todo sin obtenir un conocimiento. Viajamos a todas partes sin adquirir una experiencia. Nos comunicamos continuamente sin participar en una comunidad. Almacenamos grandes cantidades de datos sin recuerdos que conservar. Acumulamos amigos y seguidores sin encontrarnos con el otro. La información crea así una forma de vida sin permanencia y duración”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “los afectos y las emociones dominan la comunicación. En contraste con la racionalidad, son muy variables en el tiempo. Desestabilizan la vida. La confianza, las promesas y la responsabilidad también són prácticas que requieren tiempo. Se extienden desde el presente al futuro. Todo lo que estabiliza la vida humana requiere tiempo”

No-cosas – Byung-Chul Han

 “Hoy nos encontramos en la transición de la era de las cosas a la era de las no-cosas. Es la información, no las cosas, la que determina el mundo en que vivimos. Ya no habitamos la tierra y el cielo, sino Google Earth y la nube. El mundo se torna cada vez más intangible, nublado y espectral. Nada es sólido y tangible”

No-cosas – Byung-Chul Han

La societat pal·liativa - Byung-Chul Han

© Bocins Literaris

Títol: La societat pal·liativa

Títol original: Palliativgesellschaft

Autor: Byung-Chul Han

Any: 2020

Traducció: David Torres Sanz

Herder Editorial

 “Som manipulats com a titelles moguts per fils algorítmics. El big data com a instrument psicopolític fa pronosticable i manipulable la conducta humana. La psicopolítica digital ens precipita a una crisi de llibertat”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “Avui la disponibilitat no significa més que una absència temporal de disponibilitat. L'únic que es pot fer amb un món que només consta de coses disponibles és consumir-lo. Però el món és més que la suma de les disponibilitats. El món disponible perd l'aura, i fins i tot l'aroma”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “la digitalització redueix cada cop més la resistència i fa que desaparegui cada cop més la instància contrària que tenim davant, el que se'ns oposa, les friccions. El continu <<m'agrada>> provoca un empantanegament, un desmantellament de la realitat. La digitalització és una anestèsia”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “en comptes de revolució el que hi ha és depressió. Mentre ens esforcem inútilment a curar la pròpia ànima perdem de vista les situacions col·lectives que causen desajustos socials. Quan ens sentim afligits per l'angoixa i la inseguretat no en responsabilitzem la societat, sinó a nosaltres mateixos. Però el ferment de la revolució és el dolor sentit en comú”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “Els vincles establerts són veritables quan les separacions fan mal. Només les veritats fan mal. Tota veritat és dolorosa. La societat pal·liativa és una societat sense veritat, un infern de l'igual”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “La societat dominada per la histèria de la supervivència és una societat de morts vivents. Som massa vitals per morir, i estem massa morts com per viure. Quan ens preocupem exclusivament per la supervivència ens assemblem al virus, aquest ésser no-mort que no fa més que multiplicar-se, és a dir, que sobreviu sense viure realment”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “L'automotivació i l'autooptimització fan que el dispositiu neoliberal de felicitat sigui molt eficient, ja que el poder s'ho fa venir bé sense haver de fer gaire. El sotmès ni tan sols és conscient de la seva submissió. Creu que és molt lliure. Sense necessitat que l'obliguin des de fora, s'explota voluntàriament a si mateix creient que s'està realitzant. La llibertat no es reprimeix, sinó que s'explota. L'imperatiu de ser feliç genera una pressió que és més devastadora que l'imperatiu de ser obedient”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “El dispositiu de felicitat aïlla els homes i porta a una despolarització de la societat i a una pèrdua de la solidaritat. Cadascú ha de preocupar-se de la seva felicitat per ell mateix. La felicitat passa a ser un assumpte privat”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “Res no ens pot fer mal. No només l'art, sinó la pròpia vida ha de poder penjar-se a Instagram, és a dir, no pot tenir arestes, conflictes o contradiccions que puguin ser doloroses. Oblidem que el dolor purifica, que crea una catarsi. La cultura de la complaença no té la possibilitat de catarsi, i així és com ens asfixiem entre les escòries de la positivitat que es van acumulant sota la superfície de la cultura de la complaença”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han

 “El dolor s'interpreta com a símptoma de debilitat. S'ha d'ocultar o eliminar, optimitzant-lo. És incompatible amb el rendiment. La passivitat del dolor no té cabuda en la societat activa dominada per les capacitats. Actualment, el dolor és privat de tota possibilitat d'expressió. Està condemnat a emmudir”

La societat pal·liativa – Byung-Chul Han