Canto jo i la muntanya balla - Irene Solà

© Bocins Literaris

Títol: Canto jo i la muntanya balla

Autora: Irene Solà

Any: 2019

Editorial Anagrama

 “I ara dirà algunes coses. Les que es poden dir seguides, com una corda. Les que recorda, les que s'encenen com bengales quan toca dir-les i les pots dir. Les que s'han d'arrencar, com cebes. Les que s'han de dir fluix i les que s'han de dir a poc a poc. Les que cremen. Les que s'han de dir mirant els arbres, i les que s'han de dir mirant l'herba i les que s'han de dir mirant les nostres mans, l'una damunt de l'altra, i després mirant-me a mi. Jo l'escoltaré”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “Quina llàstima que es consumeixin ràpid, els homes, i que els altres homes s'aferrin als cossos buits i els amaguin i els enterrin per no veure el que els passarà a ells també”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “Només les bèsties covardes maten el que no es mengen”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “Perquè hi ha coses que no vols aprendre, que no hauries d'aprendre, i les aprens per sempre. I ja no es pot fer res, ni es pot voler res, ni sentir res, de tanta por. Ni es pot tornar a ser com s'era abans, perquè abans no s'havia après la por”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “la gent se'n cansa de pressa, d'esperar que estiguis bé”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

“A alguns homes se'ls encalla i se'ls asseca la llengua dins de la boca, i no saben obrir-la ni per dir coses boniques als seus fills, o coses boniques als seus nets, i així es perden les històries de les famílies”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “Sí, la foscor. Com una abraçada. Deliciosa. Protectora. Acollidora. Com una caiguda. Incipient. La terra. Com una manta, com una mare”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “A una li fan voler una vida petita. Una vida esquifida com una pedreta bonica. Una vida que càpiga en una butxaca. Una vida com un anell, com una avellana. A una no li diuen que es poden triar coses que no siguin petites. No li diuen que les pedres petites es perden”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “Respiro ben fort perquè m'arribi fins al fons de tot dels pulmons aquest aire tan net, i tan moll i tan pur de muntanya. Aquesta aroma de terra i d'arbre i de matí. No m'estranya que sigui més bona, la gent aquí dalt, més autèntica, més humana, si respiren cada dia aquest aire. I beuen aigua d'aquest riu. I contemplen cada dia la bellesa que fa mal a l'ànima d'aquestes muntanyes”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “tot va començar molt a poc a poc i molt segur, com un pont de pedra. Com si tot hagués de durar sempre. Com si sempre fos llavors. I les tardes eren llangoroses, i llangorós era el temps i era el bosc”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà