 |
©
Bocins Literaris
|
“Dels cims de les muntanyes i dels
prats baixava el blau de la nit. No hi
havia companyia més mísera que la d'aquella hora. En moments així ens assalten
certs pensaments, i els records ens entren al cos: <<Això és tot?>>”
Casa aliena - Silvio D'Arzo
“si la teva feina és interessar-te per tothom, per ara comença a interessar-te per un: només per un de sol. Fins al fons, però, fins a l'arrel és dir poc. No hi ha millor manera de preocupar-se seriosament per tothom. Si no, bon home, no cal que t'hi escarrassis: la resta no és més que comèdia”
Casa aliena - Silvio D'Arzo
“Jo només volia saber això. Si també per vostès es pot no obeir aquella norma: si la norma val o no per a tothom… I jo sola ja m'ho havia imaginat una mica. No era just, pensava, que la norma valgués per a tothom. Algun cop no deu valdre; per força, si no, ¿on seria, la justícia?”
Casa aliena - Silvio D'Arzo
“intenteu fer servir forquilla i ganivet aquí dalt, o parlar un italià correcte, o fins i tot estrènyer la mà d'una dona. Es refugien de cop a la seva closca. Tot el que podreu aconseguir, com a molt, serà un lleu moviment de cap i poca cosa més quan els fregueu amb el colze en passar: no espereu arribar més lluny”
Casa aliena - Silvio D'Arzo
“Va passar un minut; i després un altre. I la lluna també semblava que guaités. En el silenci se sentia el soroll de l'aigua i el crepitar d'una branca seca, i tots aquells sorollets infinits que ningú no sap mai què són i que sembla que pugin ben bé del cor de la nit i del cor dels turons”
Casa aliena - Silvio D'Arzo
“la veritat és que, si ens ho prenem seriosament, el món sap posar-se ben trist. Fins i tot és prou intel·ligent per fer-ho possible, i un home no ho entendria mai de la vida. Però allò que de debò importa és no adonar-se'n. I d'altra banda, els ulls també són per tancar-los de tant en tant, oi?”
Casa aliena - Silvio D'Arzo